El món es fa petit

No és cap secret que el món és un lloc molt gran i variat, d’una riquesa inabastable.

Només cal mirar una persona qualsevol, tots els condicionants que la han portat a ser única, amb les seves motivacions, ilusions, pors, gustos, tendències, maneres de fer…

En una sola persona es poden trobar camins infinits, que conflueixen d’una manera única en ella.

Camins infinits, combinacions infinites, riquesa inabastable… i tot i això de vegades el món sembla tant petit.

La paraula clau és ’sembla’, som nosaltres qui tanquem les finestres, qui rebutjem la visió panoràmica, qui posem la visió de túnel.

És difícil de gestionar per la ment tanta amplitut, és més còmode fer el món petit, controlable… però llavors deixa de ser el món i passa a ser una cosa envasada, artificial, sense vida.

El món és tant gran com vulguem… el nostre interior és tant gran com vulguem… només hem d’obrir els ulls.

Tendència la comoditat

La llei del mínim esforç té una visió postivia i una negativa:

• +: Maximitza la relació ‘resultats aconseguits ‘/recursos invertits’
• -: Minimitza ‘recursos invertits’

La segona és la que ens porta la busca (més o menys conscient) de la comoditat.

Vista aïlladament pot semblar inclús lògica… “dedica’t a estar el més cómode possible”, però la experiència sol indicar que la majoria de vegades cal sacrificar aquesta comoditat a curt termini per aconseguir una satisfacció major.

En aquest sentit es tractaria d’una inversió, no és que la comoditat sigui quelcom dolent per sí mateix, però no ens hem d’aferrar a aquest petit formatge (que normalment es va fent més i més petit a mesura que passa el temps) privant-nos de la possibilitat d’agafar un formatge més gros.

Per fer una llar de foc hem d’encendre un misto. Ell estava a la caixa tranquilament, l’hem arrencat del seu lloc, li hem refregat el cap per paper de vidre i l’hem llençat a una cova plena de llenya… una tragèdia.

Però aquest és només el principi de la història. Si només veiem això, hem comès un crim irracional i repugnant assassinant brutalment el misto. Però aquest acte violent té una continuació en la vida de la llar de foc, que emetrà una gran quantitat de calor que ens pot servir per infinitat de coses i, en general, ajudar a que la vida sigui més agradable.

Una petita inversió amb molts beneficis. Gastar recursos és, aïlladament, algo dolent, però mirem el global de la operació, intentem tenir una visió justa de la realitat amb tots els seus factors, no siguem curts de mires. En el fons això és l’únic que ens pot portar a la mandra, el fet de no veure més enllà del ‘curt termini’.

La mandra és la por a perdre una mica, ignorant el benefici que vindrà.

És una miopia inversora.

La racaneria de l’ànima.

Un fre al corrent vital.

Una malaltia incapacitant.

No hi ha millor descans que el merescut i, si bé és cert que val més estar-se quiet que fer mal, tots podem invertir més del que ho fem en que les coses vagin millor.

Afanyem-nos a posar en marxa la roda de la vida perque, lluny de gastar-se, es regerena a cada volta que dóna.

Prova i error eterna

Les coses no surten com esperavem.

Per què?

Les coses no són com pensavem. Més ben dit, les coses no eren com pensavem. Tal com eren, només podien sortir d’una manera, però no hem estat capaços de preveure-la perque no sabiem com eren.

1. El que pensavem saber potser no era com pensavem.
2. Hi havia més coses de les que teniem en compte.

1. Haurem de revisar si el nostre coneixement és cert.
2. Haurem de revisar la nostra xarxa de coneixement i veure si és prou extensa, si reflexa adequadament la complexitat de la situació.

Quina és la vara de medir?

La experiència. Especialment l’error… les coses que no encaixen:

• Cal que no encaixin
• Cal ser capaç de veure-ho
• Cal acceptar-ho

Fins quan haurem d’estar corregint i ampliant?

3 possibilitats:

• Obtenir el coneixement absolut.
  Aspiració aparentment bastant absurda
• Deixar de passar la vara de medir.
  Segurament implica una espècie d’estat vegetatiu, amb una aparent comoditat que amaga la manca de vida mental.

• Mai, mentres hi hagi canvi en l’entorn hi haurà d’haver canvi en la ment. La única ment viva és la ment flexible, adaptable… fluida.
  Sembla la opció més raonable

Sembla un procés interminable… bastant agobiant… un viatge sense fi.

El viatge del coneixement és un viatge sense fi per les nostres ments.

Però nosaltres no som les nostres ments.

Nosaltres formem part del coneixement que la ment pretén capturar.

Existim abans i després de la ment.

El fluxe d’informació és interminable. No és un problema. Ningú li demana a un riu quan acabarà de fluïr. El pots veure passar, el pots seguir un temps, t’hi pots banyar, en pots beure… però no esperes seguir-lo per sempre.

Monstruoso

Argument: Un monstre immens envaeix Nova York. Un grup de joves intenta salvar les seves vides.

Tags:

• Sustos i corredisses: És el que més sobresurt a la peli. Que un monstre de nosequantes tonelades es passegi per la ciutat provoca algunes molèsties als vianants… i la gent que estava submergida en les seves vides és treta de cop a la superfície, a la intempèrie.

• Empentes: Les que dóna una situació límit a les nostres ments. En el cas del protagonista… adonar-se’n de lo important que és una noia per ell. Cosa que en el fons ja sabia però no deixava sortir a la llum, altres coses més… ‘fredes’- feina- acaparaven la seva atenció.

• Lleialtat: Cap a un líder, cap a un grup que és l’últim que els queda. El sentiment de pertanyença a alguna cosa superior a l’individu, la força que dóna formar part d’algo i saber que hi ha gent que es preocupa per tú.
• Serenitat: Què difícil ha de ser conservar-la quan tot el que coneixes s’ensorra al teu voltant. O potser no, potser és veu tot més clar. Potser les dues coses poden passar en diferents persones o en la mateixa persona en moments i circumstàncies diferents. En qualsevol cas, intentem tendir cap a la serenitat enlloc de cap al pànic i la bojeria.

• Càmera immersiva: Suposo que té un altre nom… és el que ja es va veure a la ‘bruja de blair’ i ‘rec’. Li dóna una proximitat i una intensitat peculiars, però cada cop sorprèn menys.

Valoració (6.5/10): Té qualitat i algún detall d’interés, però en general no sembla que aporti res al gènere i no m’ha despertat cap sensació especial.

Bé sí… hi ha una cosa una mica especial… el fet de veure només el que veuen els protagonistes fa que quedin alguns dubtes per resoldre sobre el sentit de tot el que passa. Però també és veritat que en aquest tipus de película el sentit… d’on surten les coses… com acaba la humanitat… no sol ser el més important i sovint depen del caprici del guionista.

Hacia rutas salvajes

Argument: Christopher Johnson McCandless està fart de la societat en general i de la seva familia en particular i al acabar la universitat amb notes excel·lents i amb tothom esperant d’ell un brillant futur… se’n va. Ho deixa tot enrera i comença una vida de rodamón i buscant el contacte amb la naturalesa.

Tags:

• Família: Un cop més, la programació mental que intenta dur a terme la família (al seu temps programats per altra gent) amb els seus fills porta al patiment a aquests. La diferència és que en aquest cas un dels fills té prou caràcter per revelar-se contra això.

• Societat: Compartir uns valors, uns objectius, una escala de prioritats… podria semblar quelcom positiu. Però què passa si els valors són buits , els objectius hipòcrites i les prioritats egoístes? Doncs que la societat es converteix en un multiplicador dels defectes de les persones i el remolí que forma ens xucla amb una força devastadora i una subtilesa hipnòtica.
• Individualitat: La societat no canviarà, és massa gran i pesada per fer-ho. Un individu pot canviar, molts individus poden canviar… i quan ho facin canviarà la societat. No esperem res d’ella perquè ella som nosaltres, cada un de nosaltres. La responsabilitat d’un comença i acaba en ell mateix.

• Temperamentalitat: Davant la sensació d’ofec que ens acaba produïnt aquest motllo petrificador de vides, el temperament pot ser una arma que aporti prou energia com per intentar lliurar-se’n.
  Part negativa: la explosió, el trencament… tot i ser alliberador també pot causar greus danys.
• Sensibilitat:No només cal tenir geni, el geni pot petar per qualsevol cantó. Però una persona sensible al que l’envolta i al seu interior se’n adonarà que les vàlvules d’escapament habituals no són suficients, sino només anestèsia. En aquesta situació la única via possible és la que porta a la veritat… a lo real.

• Naturalesa: La senzillesa, menyspreada a vegades, però que sens dubte conserva la essència del que és important. La vida sense enganys, la vida sense ment.
• Defenses: Les persones intentem defensar allò que creiem important… oblidant allò que realment és important.
  Però no us preocupeu, sempre som a temps d’adonar-nos’en… sobretot quan deixem anar, ja sigui voluntàriament o a la força.

• Esperança: És difícil, però el canvi individual és possible… i amb ell el canvi social.

Valoració (9,5/10): Increíble el reflex que fa de la naturalesa, tant de la humana com de la resta en la que estem inclosos. Tranquilitat, lentitut, però al mateix temps contundència, claretat i profunditat.

I la guinda del pastís… és una història real (el tiu de dalt crec que és l’autèntic… en el seu autobús màgic).

En el valle de Elah

Argument: Davant la desaparició del seu fill al tornar de la guerra d’Iraq, un pare ex- policia militar decideix iniciar una investigació pel seu compte.

Tags:

• Familia: La importància que té la familia per a tantes persones es reflexa en aquesta història, tant per el drama de la pèrdua com per el compromís que sovint tenen els fills cap als desitjos dels pares. Que fàcil és caure en la temptació de veure en els fills una continuació d’un mateix… i que difícil és rebutjar el llegat de la persona que t’ho ha donat tot.
  
• Incertesa: Què haurà passat? Perquè el noi no apareix? Ell sempre trucava… li deu haver passat algo dolent.. o molt dolent. I la aquesta possibilitat cada vegada agafa més cos, fins al punt que la motivació per trobar el fill es converteix en necessitat d’acabar amb la incertesa, en una situació de perdre o perdre.
• Valor: El valor no és la absència de por, sino el fet d’afrontar-la i fer el correcte malgrat la por… passant a través de la por. Però aquí ve el punt clau… què és el correcte?
  
• Disciplina militar: Peces d’una màquina que rep ordres de gent amb interessos foscos, així podem veure els soldats. Persones valuoses individualment com qualsevol altre però desposseïdes del seu dret a la individualitat i convertides en bombes de rellotgeria per la vida que vol trencar el corset de la disciplina antinatural.

Valoració (8,5/10): Una película d’allò més intensa emocionalment. Reflexant l’ambient de tradició militar brillantment i sense floritures.

Potser sense massa gràcia en els punts no essencials o accessoris de la història, però d’una solidesa general indubtable.

Tomy Lee Jones fa un treball impressionant.

Brussel·les

Grand Place

Punt central (almenys turísticament) de la ciutat. Un lloc pel que sembla que no hagin passat el segles. Ja en poden estar orgullosos els belgas.

Delirium tremens

Un gran descobriment, el Delirium és el pare de tots els pubs, amb dos grans locals amb un ambient inigualable i, el més important, la major carta de cerveses del món.

Efectivament, el Delirium té el record Guinness de major selecció de cerveses del món. Exactament 2004… 2004 tipus de cervesa!!!!.

Era molt temptador quedar-se a passar la resta de dies senzillament provant birres… però les ganes de veure coses noves i el respecte al nostre fetge ens ho va impedir. Ja tornarem.

Pixaners

Sembla que a Brussel·les tenen una fixació per la micció. De tots és conegut el Manneken Piss, el nen pixador i un dels monuments famosos més decepcionants del món en la seva cantonadeta insignificant (si no t’ho diuen passa desapercebut).

Encara més amagat resulta que també hi ha l’equivalent femení (igualtat d’oportunitat de pixar): la jeanneken piss.

Però aquí no s’acaba el tema, passejant pels carrers de la ciutat et trobes un gos al mig del carrer en posició sospitosa.

Curiosa afició de brusselencs… probablement relacionada amb la seva beneració devota a la cervesa.

Parlament europeu

On es talla el bacallà. Edifici impressionant, ple de gent treballadora i eficient, gestionant els temes més delicats i complexes de la unió europea… un pal.

Sort que just a fora hi ha un petit camp de futbol per recordar-los que de tant en tant s’han de divertir. Si no de què serveix tant treballar?… eh?

Basílica koekelberg

Estava llunyet la basílica del sagrat cor, però la veritat és que va valdre la pena la visita, tot i no tenir temps de visitar la exposició de Leornardo da Vinci.

És un edifici grandiós, realçat pel fet de trobar-se a sobre s’un turó, i que es veu des de l’altra punta de la ciutat.

Atomium

L’Atomium és un monument construït per a la Expo ‘58 de Brussel·les. Medeix 103 metres d’alt i representa un cristall de ferro aumentat 165 milions de vegades.

Vist en viu és bastant flipant. A més per la nit li posen llumetes.

Per cert, no agafeu el tramvia si heu d’anar gaire lluny, nosaltres hi vam estar atrapats com una hora per anar a l’altra punta de la ciutat.

Bruges

No, no és Brussel·les però el posarem en el mateix pack.

De fet per alguns no és ni el mateix país, sembla els pobres flamencs estan en una situació semblant a la de Catalunya respecte Espanya, però crec que ells poden fer més força i encara se’n sortiran. Afortunats…

La ciutat és un museu tota ella, plena de catedrals, esglésies, edificis de fa segles… s’hi respira un aire de viatge en el temps. Probablement va ser un ciutat molt més important en el passat del que és ara, de manera que la modernitat no ha trepitjat gaire la història.

Salut!

Amsterdam

Coffee shops

Diuen que és un dels grans atractius de la ciutat i motiu pel qual molta gent hi va. El Cannabis no és algo que em cridi especialment la atenció així que… visita testimonial. Tot i això s’ha de reconèixer que hi ha un ambient peculiar.

Escales mínimes

Aquesta gent tenen una curiosa mania de fer escales super empinades… no només als edificis vells. Serà que els falta espai?

Amsterdam arena

Un camp impressionant. Gespa immaculada, graderies impecables, tot covert, últimes tecnologies a tot arreu… un dels millors camps del món.

Bicicletes i tramvies

Segurament dos dels grans responsables de la sensació de caos que em vaig endur… bicicletes sense frens sortint de tot arreu (és veritat que no tenen frens… no sé com ho fan amb els pedals), tramvies a tota pastilla per enmig de la gent… no sé com no passen més desgràcies.

Per la part positiva… doncs és emocionant. Sí, tenir la sensació que t’estàs jugant la vida té la seva emoció.

Van Gogh

El museu Van gogh… una gran experiència. Realment els quadres guanyen molt en viu i si t’expliquen una mica d’on surten. El pobre Van Gogh era un home especial, desafortunat, infravalorat i malalt… però les seves obres realment transmeten alguna cosa especial. Jo no hi entenc gens, al menys en alguns del seus quadres et quedes bocabadat.

Barri vermell

Realment xocant. El sexe és una cosa que se sol reservar per a la intimitat… i tenir un ‘mercat del sexe’ enmig de la via pública descoloca una mica. Crec que es tracta d’una barreja d’euforia i vergonya… amb certa sensació d’incredulitat.

Suposo que, junt a les bicicletes, els tramvies i els coffee shops conformen la sensació en part de llibertat i en part de perillositat que desperta Amsterdam.

 

Personal

Aquest és un test que corre per Internet, suposo que no és res de l’altre món però està bé mostrar una mica d’un mateix.

Estaria bé que tothom que el llegeixi faci el mateix i ho posi com a comentari. Seria molt enriquidor.

També estaria bé afegir noves preguntes al questionari. Qualsevol proposta serà ben rebuda.

Dades

1. FECHA DE NACIMIENTO: 08/11/1976
2. COLOR DE OJOS: Verd.
3. COLOR DE PELO: castany fosc
   
4. ESTATURA: 185 cm
5. PESO: Uns 85
6. NÚMERO DE PIE: 45-46
7. DONDE VIVES: Lloret de mar
8. PROFESIÓN: Màrketing, continguts, producte… en una empresa de navegadors GPS.
   

Detalls

1. FRIO O CALOR: Els dos estan bé, però potser calor.
2. COLORES PREFERIDO: Blau marí
3. BEBIDAS FAVORITAS: Depèn del moment la que més he agraït… l’aigua.
4. CONDIMENTO FAVORITO EN UNA ENSALADA: Ceba
5. ALGUNA VEZ NADASTE DESNUDO: Sí
6. PELÍCULA FAVORITA: No ho sé, per mullar-me una mica… Bladerunner.
7. CANCION FAVORITA: No ho sé, però mullem-nos… ‘Recognize’ de Flaw.
8. FRASES O TACOS Q DICES MUXO: ummm, crec que dic molt ‘hmm’.
9. COMIDA PREFERIDA: Entrecot al pebre verd.
10. NO PODRIAS VIVIR SIN: Aire
11. DEPORTES FAVORITOS: Futbol, basket, running, mountain biking… speedminton!
12. TIEMPO QUE TARDAS EN ARREGLARTE: arreglar-me? ;D… posem 10 minuts.
13. CARTA O E-MAIL: Encara existeixen les cartes?
14. PERFUME PREFERIDO: ummm, no n’acostumo a fer servir.
15. HORA A LA QUE TE DUERMES: 12-1
16. QUE ESTACION DEL AÑO TE GUSTA MAS: Totes tenen lo seu.
17. A QUE LUGAR IRIAS DE VACACIONES: Estats Units
18. CHOCOLATE BLANCO O NEGRO: negro con leche
19. VAINILLA O CHOCOLATE: els dos… però vainilla
    
20. ORO O PLATA: No m’atreuen massa les joies.
21. TE HAS EMBORRACHADO ALGUNA VEZ? Diuen que sí
22. TE HAS ROTO UN HUESO ALGUNA VEZ : Crec que no… però sí trencaments musculars, tendinitis, esguinços… sóc delicat.
23. TIENES PIERCING? Y TATUAJES?: Nop
24. CANTAS EN LA DUXA?: algún amago…
25. MOVIL: Asus P535 prestat de la feina
    
26. LLUVIA O SOL: El sol tira molt… pero no emplena els pantans!
27. TÉ O CAFÉ?: Depèn del moment
    
28. EL VASO, MEDIO VACIO O MEDIO LLENO: Intento veure’l mig ple, però sovint tinc tendència a veure’l mig buit.
29. SABANAS LISAS O CON ANIMALITOS: Llises
30. COLOR DE CALCETINES: Negres… o no… algú es fixa en això?
31. ULTIMA VEZ QUE FUIESTA A UN HOSPITAL: Crec que a visitar una amic accidentat.
32. QUIEN ES EL AMIGO Q VIVE MAS LEJOS?: Algún de Barcelona o de l’empordà suposo.
33. CUANTOS TIMBRAZOS ANTES DE COGER EL TELEFONO?: Un parell.
    
34. LAS TORMENTAS, TE ASUSTAN O TE GUSTAN: Estan bé.
    
35. 
    
36. ALGO Q TENGAS PUESTO SIEMPRE: Ultimament porto una cadena amb el meu nom, grup sanguini i tal.
37. QUE HAY EN LAS PAREDES DE TU HABITACION: Principalment imatges de paisatges… també un Yoda i una frase de Thich Nhat Hahn “He arribat a casa, el meu destí és a cada pas”.
    
38. QUE HAY DEBAJO DE TU CAMA : No els he vist mai però sospito que s’hi amaguen follets malignes.
39. LUGAR FAVORITO: Qualsevol en què estigui tranquil.

Personal

1. A QUE LE TEMES: Parlar en públic.
2. TE LLEVAS BIEN CON TUS EXS: Quines exs?
3. ERES MUY FESTER@ O MAS BIEN ROLLO TRANKI: suposo que tranki.
4. ALGO QUE TE CUESTE DECIR: No
5. MOMENTO MÁS PENOSO: Tinc tendència a oblidar-los… potser quan em van rebutjar per fer psicologia a la UdG, quan em van dir que no superava el periode de prova a Berska, en alguna situació íntima… una vegada de petit també vaig vomitar a classe… carai… potser no els oblido tant fàcilment.
6. POR QUÉ LLORASTE LA ÚLTIMA VEZ: en alguna película suposo
7. NO PERDONARIA: em posen dels nervis els maltractaments a animals… però suposo que s’ha de perdonar tot.
8. QUE NO AGUANTAS: la mentida
   
9. PERSONA A LA QUE LA SUELES CONTAR TUS COSAS: no explico masses coses, però suposo que és algo dispers
10. UN DESEO: Que tots trobem el Buda que hi ha en nosaltres! ;D
11. TE IRIAS A VIVIR A OTRO PAÍS?: Si hi hagués algo que compensés el trauma sí.
    
12. UNA MANIA: Doncs no se’m ocorre.
    
13. TE HAS ENAMORADO ALGUNA VEZ?: Suposo que sí
    
14. ERES PUNTUAL: Sóc mesuradament impuntual.
15. QUE ES EN LO PRIMERO Q PIENSAS CUANDO TE LEVANTAS: Quin pal haver d’anar a la feina.
16. DESCRIBETE EN TRES PALABRAS: Sincer, introvertit, sofert
    
17. QUIEN ES TU AMOR PLATÓNICO: Neve Campbell
18. PERSONA QUE ODIAS O NO QUIERES MUCHO: José Mª Aznar (bona fugida d’estudi, no?)
    
19. MOMENTO HISTORICO QUE TE GUSTARIA HABER VIVIDO: El moment en que es va aprendre a fer foc.
    
20. PERSONA QUE ADMIRAS: Kway Chang Caine
    
21. TE GUSTA EL NUMERO: 8
22. ¿ERES CATOLIC@?: No
23. ¿TE VES CASADO Y CON HIJOS?: No… però mai diguis mai.
24. ¿JUZGADO O IGLESIA? Cap dels dos… però com a mínim el jutjat no t’empeny a dir mentides.
25. EL BESO IDEAL: A una ampolla d’aigua quan tinc molta set.
26. COMO TE GUSTARIA Q TE SORPRENDIERA TU PAREJA?: Doncs… si en tingués, amb algún àpat preparat amb amor.
27. DONDE TE VES DENTRO DE 10 AÑOS?: Bona pregunta… però no em veig… suposo que per defecte igual que ara.
28. QUE CAMBIARIAS EN TU VIDA?: Les presses (tampoc és que en tingui masses…).
29. SI PUDIERAS SER OTRA PERSONA, QUIEN SERIAS?: No… jo mateix accepto el que m’ha tocat.
30. UNA FRASE QUE TE HAYA GUSTADO MUCHO: “Allò que no ens mata ens fa més forts” Friedrich Nietzche

Per a noies

1. PELO LARGO O PELO CORTO:
2. ALTO O BAJO:
3. CHICO MALO O BUENO:
4. NORMALITO O MUSCULITOS:
5. TRANKILO Y MISTERIOSO, O SEXI Y SALVAJE :
6. TIMIDO O LANZADO:
7. SLIP,BOXER O AJUSTADOS:
8. PIJÍN O RAPERO:
9. TE IMPORTA EL TAMAÑO:
10. CON PIERCINGS:
11. CON DINERO O SIN DINERO:
12. CON PENDIENTES EN LA OREJA:
13. CON PECAS O SIN PECAS:
14. BARBA, PERILLA O AFEITADOS:

Per a nois

1. BRAGUITAS NORMALES O TANGA: Normals
2. UÑAS PINTADAS O SIN PINTAR: Sense pintar
3. UÑAS LARGAS O CORTAS: és igual
4. SUJETADOR NORMAL O DEPORTIVO: Esportiu
5. TRANKILA Y MISTERIOSA O SEXY Y SALVAJE: No pot ser una mica de cada?… doncs la primera
6. PIJILLA O RAPERA: Sóc una mica alèrgic a les pijilles
7. PELO CORTO O LARGO: Llarg
8. CHICA MALA O BUENA: Bona
9. PELO LISO O RIZADO: Llis
   
10. PELO RECOGIDO O SUELTO: Suelto… o no…
11. ALTA O BAJITA: Alta
    
12. MORENITA DE PIEL O BLANCA: És igual
    
13. CON PECAS O SIN PECAS: És igual
14. CHICA EN PLAN FIESTA O MÁS BIEN TRANKILA: Aquí sí que ha de ser un entremig.
15. TALLA DE PECHOS: No gaire gran.
16. RUBIA O MORENA: Castanya
17. CON PIERCINGS: Millor que no…
    
18. DELGADA O RELLENITA: Dins uns límits… és igual
19. QUE USE PERFUME: És igual

Soy leyenda

Argument: Un virus que havia de curar el càncer té uns efectes secundaris bastant desagradables (converteix la gent en zombies superagressius que només poden sortir de nit) i porta a la humanitat al límit de la extinció.

Un científic/militar (curiosa combinació) sembla ser inmune i es queda sol (amb la seva gossa) a Nova York intentant sobreviure i trobar una cura.

Tags:

• Supervivència: Quan la vida està en perill tota la resta passa a segón terme. La película mostra sense excessiu dramatisme aquesta situació.
• Soletat: Ser l’últim home de la terra pot arribar a ser força estressant. Inclús fins al punt de fer perdre el cap al més fort. Els humans som animals socials i necessitem als demés.
  
  

  Però no cal que el món s’acabi per experimentar aquesta sensació. Si una persona perd el seu contacte amb la societat pot trobar-se en una situació semblant a la del pobre Will a la película.

• Treball: Seguint amb l’anterior comentari… quan les coses van malament sempre queda una cosa: Seguir treballant. Sempre hi ha feina a fer, camins que agafar, ja siguin externs o intererns.
• Zombies: Què és un zombie? Una persona que ha perdut la seva consciència, controlada per la seva gana, pels instints més bàsics… perdent la seva humanitat. No cal recórrer a películes per veure’n, tots hem sigut zombies alguna vegada.
  
  

  Crec que, per desgràcia, el món és una situació semblant a la de ‘Soy leyenda’. La major part dels supervivents som zombies i només hi ha uns pocs ‘humans’.
  A més, a ’soy leyenda’ els zombies viuen en foscor, els toca la llum es cremen. Perquè la metàfora fos completa caldria que , després de cremar-se, sortís del seu interior l’ésser real que portem a dins.
  La bona notícia és que tots podem treballar per deixar de ser zombies. La dolenta podria ser que… si deixem de ser-ho en principi haurem d’afrontar una certa soletat.

• Relativitat: La importància de les coses és relativa. Si al teu voltant hi ha ple de gent, cada un d’ells és relativament menys important. Si al teu costat només hi ha una gossa… ella és el és important.

Valoració (7,5/10): Entretinguda, emocionant, amb detalls ben trobats, atmosfera ben treballada i bons efectes visuals.

També és veritat que hi ha algún detall que fluixeja una mica, però per mi no és un gran problema que una bona película es prengui alguna llicència perquè tot plegat quedi més bonic.