Hacia rutas salvajes

Argument: Christopher Johnson McCandless està fart de la societat en general i de la seva familia en particular i al acabar la universitat amb notes excel·lents i amb tothom esperant d’ell un brillant futur… se’n va. Ho deixa tot enrera i comença una vida de rodamón i buscant el contacte amb la naturalesa.

Tags:

• Família: Un cop més, la programació mental que intenta dur a terme la família (al seu temps programats per altra gent) amb els seus fills porta al patiment a aquests. La diferència és que en aquest cas un dels fills té prou caràcter per revelar-se contra això.

• Societat: Compartir uns valors, uns objectius, una escala de prioritats… podria semblar quelcom positiu. Però què passa si els valors són buits , els objectius hipòcrites i les prioritats egoístes? Doncs que la societat es converteix en un multiplicador dels defectes de les persones i el remolí que forma ens xucla amb una força devastadora i una subtilesa hipnòtica.
• Individualitat: La societat no canviarà, és massa gran i pesada per fer-ho. Un individu pot canviar, molts individus poden canviar… i quan ho facin canviarà la societat. No esperem res d’ella perquè ella som nosaltres, cada un de nosaltres. La responsabilitat d’un comença i acaba en ell mateix.

• Temperamentalitat: Davant la sensació d’ofec que ens acaba produïnt aquest motllo petrificador de vides, el temperament pot ser una arma que aporti prou energia com per intentar lliurar-se’n.
  Part negativa: la explosió, el trencament… tot i ser alliberador també pot causar greus danys.
• Sensibilitat:No només cal tenir geni, el geni pot petar per qualsevol cantó. Però una persona sensible al que l’envolta i al seu interior se’n adonarà que les vàlvules d’escapament habituals no són suficients, sino només anestèsia. En aquesta situació la única via possible és la que porta a la veritat… a lo real.

• Naturalesa: La senzillesa, menyspreada a vegades, però que sens dubte conserva la essència del que és important. La vida sense enganys, la vida sense ment.
• Defenses: Les persones intentem defensar allò que creiem important… oblidant allò que realment és important.
  Però no us preocupeu, sempre som a temps d’adonar-nos’en… sobretot quan deixem anar, ja sigui voluntàriament o a la força.

• Esperança: És difícil, però el canvi individual és possible… i amb ell el canvi social.

Valoració (9,5/10): Increíble el reflex que fa de la naturalesa, tant de la humana com de la resta en la que estem inclosos. Tranquilitat, lentitut, però al mateix temps contundència, claretat i profunditat.

I la guinda del pastís… és una història real (el tiu de dalt crec que és l’autèntic… en el seu autobús màgic).

En el valle de Elah

Argument: Davant la desaparició del seu fill al tornar de la guerra d’Iraq, un pare ex- policia militar decideix iniciar una investigació pel seu compte.

Tags:

• Familia: La importància que té la familia per a tantes persones es reflexa en aquesta història, tant per el drama de la pèrdua com per el compromís que sovint tenen els fills cap als desitjos dels pares. Que fàcil és caure en la temptació de veure en els fills una continuació d’un mateix… i que difícil és rebutjar el llegat de la persona que t’ho ha donat tot.
  
• Incertesa: Què haurà passat? Perquè el noi no apareix? Ell sempre trucava… li deu haver passat algo dolent.. o molt dolent. I la aquesta possibilitat cada vegada agafa més cos, fins al punt que la motivació per trobar el fill es converteix en necessitat d’acabar amb la incertesa, en una situació de perdre o perdre.
• Valor: El valor no és la absència de por, sino el fet d’afrontar-la i fer el correcte malgrat la por… passant a través de la por. Però aquí ve el punt clau… què és el correcte?
  
• Disciplina militar: Peces d’una màquina que rep ordres de gent amb interessos foscos, així podem veure els soldats. Persones valuoses individualment com qualsevol altre però desposseïdes del seu dret a la individualitat i convertides en bombes de rellotgeria per la vida que vol trencar el corset de la disciplina antinatural.

Valoració (8,5/10): Una película d’allò més intensa emocionalment. Reflexant l’ambient de tradició militar brillantment i sense floritures.

Potser sense massa gràcia en els punts no essencials o accessoris de la història, però d’una solidesa general indubtable.

Tomy Lee Jones fa un treball impressionant.

Brussel·les

Grand Place

Punt central (almenys turísticament) de la ciutat. Un lloc pel que sembla que no hagin passat el segles. Ja en poden estar orgullosos els belgas.

Delirium tremens

Un gran descobriment, el Delirium és el pare de tots els pubs, amb dos grans locals amb un ambient inigualable i, el més important, la major carta de cerveses del món.

Efectivament, el Delirium té el record Guinness de major selecció de cerveses del món. Exactament 2004… 2004 tipus de cervesa!!!!.

Era molt temptador quedar-se a passar la resta de dies senzillament provant birres… però les ganes de veure coses noves i el respecte al nostre fetge ens ho va impedir. Ja tornarem.

Pixaners

Sembla que a Brussel·les tenen una fixació per la micció. De tots és conegut el Manneken Piss, el nen pixador i un dels monuments famosos més decepcionants del món en la seva cantonadeta insignificant (si no t’ho diuen passa desapercebut).

Encara més amagat resulta que també hi ha l’equivalent femení (igualtat d’oportunitat de pixar): la jeanneken piss.

Però aquí no s’acaba el tema, passejant pels carrers de la ciutat et trobes un gos al mig del carrer en posició sospitosa.

Curiosa afició de brusselencs… probablement relacionada amb la seva beneració devota a la cervesa.

Parlament europeu

On es talla el bacallà. Edifici impressionant, ple de gent treballadora i eficient, gestionant els temes més delicats i complexes de la unió europea… un pal.

Sort que just a fora hi ha un petit camp de futbol per recordar-los que de tant en tant s’han de divertir. Si no de què serveix tant treballar?… eh?

Basílica koekelberg

Estava llunyet la basílica del sagrat cor, però la veritat és que va valdre la pena la visita, tot i no tenir temps de visitar la exposició de Leornardo da Vinci.

És un edifici grandiós, realçat pel fet de trobar-se a sobre s’un turó, i que es veu des de l’altra punta de la ciutat.

Atomium

L’Atomium és un monument construït per a la Expo ‘58 de Brussel·les. Medeix 103 metres d’alt i representa un cristall de ferro aumentat 165 milions de vegades.

Vist en viu és bastant flipant. A més per la nit li posen llumetes.

Per cert, no agafeu el tramvia si heu d’anar gaire lluny, nosaltres hi vam estar atrapats com una hora per anar a l’altra punta de la ciutat.

Bruges

No, no és Brussel·les però el posarem en el mateix pack.

De fet per alguns no és ni el mateix país, sembla els pobres flamencs estan en una situació semblant a la de Catalunya respecte Espanya, però crec que ells poden fer més força i encara se’n sortiran. Afortunats…

La ciutat és un museu tota ella, plena de catedrals, esglésies, edificis de fa segles… s’hi respira un aire de viatge en el temps. Probablement va ser un ciutat molt més important en el passat del que és ara, de manera que la modernitat no ha trepitjat gaire la història.

Salut!

Amsterdam

Coffee shops

Diuen que és un dels grans atractius de la ciutat i motiu pel qual molta gent hi va. El Cannabis no és algo que em cridi especialment la atenció així que… visita testimonial. Tot i això s’ha de reconèixer que hi ha un ambient peculiar.

Escales mínimes

Aquesta gent tenen una curiosa mania de fer escales super empinades… no només als edificis vells. Serà que els falta espai?

Amsterdam arena

Un camp impressionant. Gespa immaculada, graderies impecables, tot covert, últimes tecnologies a tot arreu… un dels millors camps del món.

Bicicletes i tramvies

Segurament dos dels grans responsables de la sensació de caos que em vaig endur… bicicletes sense frens sortint de tot arreu (és veritat que no tenen frens… no sé com ho fan amb els pedals), tramvies a tota pastilla per enmig de la gent… no sé com no passen més desgràcies.

Per la part positiva… doncs és emocionant. Sí, tenir la sensació que t’estàs jugant la vida té la seva emoció.

Van Gogh

El museu Van gogh… una gran experiència. Realment els quadres guanyen molt en viu i si t’expliquen una mica d’on surten. El pobre Van Gogh era un home especial, desafortunat, infravalorat i malalt… però les seves obres realment transmeten alguna cosa especial. Jo no hi entenc gens, al menys en alguns del seus quadres et quedes bocabadat.

Barri vermell

Realment xocant. El sexe és una cosa que se sol reservar per a la intimitat… i tenir un ‘mercat del sexe’ enmig de la via pública descoloca una mica. Crec que es tracta d’una barreja d’euforia i vergonya… amb certa sensació d’incredulitat.

Suposo que, junt a les bicicletes, els tramvies i els coffee shops conformen la sensació en part de llibertat i en part de perillositat que desperta Amsterdam.

 

Personal

Aquest és un test que corre per Internet, suposo que no és res de l’altre món però està bé mostrar una mica d’un mateix.

Estaria bé que tothom que el llegeixi faci el mateix i ho posi com a comentari. Seria molt enriquidor.

També estaria bé afegir noves preguntes al questionari. Qualsevol proposta serà ben rebuda.

Dades

1. FECHA DE NACIMIENTO: 08/11/1976
2. COLOR DE OJOS: Verd.
3. COLOR DE PELO: castany fosc
   
4. ESTATURA: 185 cm
5. PESO: Uns 85
6. NÚMERO DE PIE: 45-46
7. DONDE VIVES: Lloret de mar
8. PROFESIÓN: Màrketing, continguts, producte… en una empresa de navegadors GPS.
   

Detalls

1. FRIO O CALOR: Els dos estan bé, però potser calor.
2. COLORES PREFERIDO: Blau marí
3. BEBIDAS FAVORITAS: Depèn del moment la que més he agraït… l’aigua.
4. CONDIMENTO FAVORITO EN UNA ENSALADA: Ceba
5. ALGUNA VEZ NADASTE DESNUDO: Sí
6. PELÍCULA FAVORITA: No ho sé, per mullar-me una mica… Bladerunner.
7. CANCION FAVORITA: No ho sé, però mullem-nos… ‘Recognize’ de Flaw.
8. FRASES O TACOS Q DICES MUXO: ummm, crec que dic molt ‘hmm’.
9. COMIDA PREFERIDA: Entrecot al pebre verd.
10. NO PODRIAS VIVIR SIN: Aire
11. DEPORTES FAVORITOS: Futbol, basket, running, mountain biking… speedminton!
12. TIEMPO QUE TARDAS EN ARREGLARTE: arreglar-me? ;D… posem 10 minuts.
13. CARTA O E-MAIL: Encara existeixen les cartes?
14. PERFUME PREFERIDO: ummm, no n’acostumo a fer servir.
15. HORA A LA QUE TE DUERMES: 12-1
16. QUE ESTACION DEL AÑO TE GUSTA MAS: Totes tenen lo seu.
17. A QUE LUGAR IRIAS DE VACACIONES: Estats Units
18. CHOCOLATE BLANCO O NEGRO: negro con leche
19. VAINILLA O CHOCOLATE: els dos… però vainilla
    
20. ORO O PLATA: No m’atreuen massa les joies.
21. TE HAS EMBORRACHADO ALGUNA VEZ? Diuen que sí
22. TE HAS ROTO UN HUESO ALGUNA VEZ : Crec que no… però sí trencaments musculars, tendinitis, esguinços… sóc delicat.
23. TIENES PIERCING? Y TATUAJES?: Nop
24. CANTAS EN LA DUXA?: algún amago…
25. MOVIL: Asus P535 prestat de la feina
    
26. LLUVIA O SOL: El sol tira molt… pero no emplena els pantans!
27. TÉ O CAFÉ?: Depèn del moment
    
28. EL VASO, MEDIO VACIO O MEDIO LLENO: Intento veure’l mig ple, però sovint tinc tendència a veure’l mig buit.
29. SABANAS LISAS O CON ANIMALITOS: Llises
30. COLOR DE CALCETINES: Negres… o no… algú es fixa en això?
31. ULTIMA VEZ QUE FUIESTA A UN HOSPITAL: Crec que a visitar una amic accidentat.
32. QUIEN ES EL AMIGO Q VIVE MAS LEJOS?: Algún de Barcelona o de l’empordà suposo.
33. CUANTOS TIMBRAZOS ANTES DE COGER EL TELEFONO?: Un parell.
    
34. LAS TORMENTAS, TE ASUSTAN O TE GUSTAN: Estan bé.
    
35. 
    
36. ALGO Q TENGAS PUESTO SIEMPRE: Ultimament porto una cadena amb el meu nom, grup sanguini i tal.
37. QUE HAY EN LAS PAREDES DE TU HABITACION: Principalment imatges de paisatges… també un Yoda i una frase de Thich Nhat Hahn “He arribat a casa, el meu destí és a cada pas”.
    
38. QUE HAY DEBAJO DE TU CAMA : No els he vist mai però sospito que s’hi amaguen follets malignes.
39. LUGAR FAVORITO: Qualsevol en què estigui tranquil.

Personal

1. A QUE LE TEMES: Parlar en públic.
2. TE LLEVAS BIEN CON TUS EXS: Quines exs?
3. ERES MUY FESTER@ O MAS BIEN ROLLO TRANKI: suposo que tranki.
4. ALGO QUE TE CUESTE DECIR: No
5. MOMENTO MÁS PENOSO: Tinc tendència a oblidar-los… potser quan em van rebutjar per fer psicologia a la UdG, quan em van dir que no superava el periode de prova a Berska, en alguna situació íntima… una vegada de petit també vaig vomitar a classe… carai… potser no els oblido tant fàcilment.
6. POR QUÉ LLORASTE LA ÚLTIMA VEZ: en alguna película suposo
7. NO PERDONARIA: em posen dels nervis els maltractaments a animals… però suposo que s’ha de perdonar tot.
8. QUE NO AGUANTAS: la mentida
   
9. PERSONA A LA QUE LA SUELES CONTAR TUS COSAS: no explico masses coses, però suposo que és algo dispers
10. UN DESEO: Que tots trobem el Buda que hi ha en nosaltres! ;D
11. TE IRIAS A VIVIR A OTRO PAÍS?: Si hi hagués algo que compensés el trauma sí.
    
12. UNA MANIA: Doncs no se’m ocorre.
    
13. TE HAS ENAMORADO ALGUNA VEZ?: Suposo que sí
    
14. ERES PUNTUAL: Sóc mesuradament impuntual.
15. QUE ES EN LO PRIMERO Q PIENSAS CUANDO TE LEVANTAS: Quin pal haver d’anar a la feina.
16. DESCRIBETE EN TRES PALABRAS: Sincer, introvertit, sofert
    
17. QUIEN ES TU AMOR PLATÓNICO: Neve Campbell
18. PERSONA QUE ODIAS O NO QUIERES MUCHO: José Mª Aznar (bona fugida d’estudi, no?)
    
19. MOMENTO HISTORICO QUE TE GUSTARIA HABER VIVIDO: El moment en que es va aprendre a fer foc.
    
20. PERSONA QUE ADMIRAS: Kway Chang Caine
    
21. TE GUSTA EL NUMERO: 8
22. ¿ERES CATOLIC@?: No
23. ¿TE VES CASADO Y CON HIJOS?: No… però mai diguis mai.
24. ¿JUZGADO O IGLESIA? Cap dels dos… però com a mínim el jutjat no t’empeny a dir mentides.
25. EL BESO IDEAL: A una ampolla d’aigua quan tinc molta set.
26. COMO TE GUSTARIA Q TE SORPRENDIERA TU PAREJA?: Doncs… si en tingués, amb algún àpat preparat amb amor.
27. DONDE TE VES DENTRO DE 10 AÑOS?: Bona pregunta… però no em veig… suposo que per defecte igual que ara.
28. QUE CAMBIARIAS EN TU VIDA?: Les presses (tampoc és que en tingui masses…).
29. SI PUDIERAS SER OTRA PERSONA, QUIEN SERIAS?: No… jo mateix accepto el que m’ha tocat.
30. UNA FRASE QUE TE HAYA GUSTADO MUCHO: “Allò que no ens mata ens fa més forts” Friedrich Nietzche

Per a noies

1. PELO LARGO O PELO CORTO:
2. ALTO O BAJO:
3. CHICO MALO O BUENO:
4. NORMALITO O MUSCULITOS:
5. TRANKILO Y MISTERIOSO, O SEXI Y SALVAJE :
6. TIMIDO O LANZADO:
7. SLIP,BOXER O AJUSTADOS:
8. PIJÍN O RAPERO:
9. TE IMPORTA EL TAMAÑO:
10. CON PIERCINGS:
11. CON DINERO O SIN DINERO:
12. CON PENDIENTES EN LA OREJA:
13. CON PECAS O SIN PECAS:
14. BARBA, PERILLA O AFEITADOS:

Per a nois

1. BRAGUITAS NORMALES O TANGA: Normals
2. UÑAS PINTADAS O SIN PINTAR: Sense pintar
3. UÑAS LARGAS O CORTAS: és igual
4. SUJETADOR NORMAL O DEPORTIVO: Esportiu
5. TRANKILA Y MISTERIOSA O SEXY Y SALVAJE: No pot ser una mica de cada?… doncs la primera
6. PIJILLA O RAPERA: Sóc una mica alèrgic a les pijilles
7. PELO CORTO O LARGO: Llarg
8. CHICA MALA O BUENA: Bona
9. PELO LISO O RIZADO: Llis
   
10. PELO RECOGIDO O SUELTO: Suelto… o no…
11. ALTA O BAJITA: Alta
    
12. MORENITA DE PIEL O BLANCA: És igual
    
13. CON PECAS O SIN PECAS: És igual
14. CHICA EN PLAN FIESTA O MÁS BIEN TRANKILA: Aquí sí que ha de ser un entremig.
15. TALLA DE PECHOS: No gaire gran.
16. RUBIA O MORENA: Castanya
17. CON PIERCINGS: Millor que no…
    
18. DELGADA O RELLENITA: Dins uns límits… és igual
19. QUE USE PERFUME: És igual

Soy leyenda

Argument: Un virus que havia de curar el càncer té uns efectes secundaris bastant desagradables (converteix la gent en zombies superagressius que només poden sortir de nit) i porta a la humanitat al límit de la extinció.

Un científic/militar (curiosa combinació) sembla ser inmune i es queda sol (amb la seva gossa) a Nova York intentant sobreviure i trobar una cura.

Tags:

• Supervivència: Quan la vida està en perill tota la resta passa a segón terme. La película mostra sense excessiu dramatisme aquesta situació.
• Soletat: Ser l’últim home de la terra pot arribar a ser força estressant. Inclús fins al punt de fer perdre el cap al més fort. Els humans som animals socials i necessitem als demés.
  
  

  Però no cal que el món s’acabi per experimentar aquesta sensació. Si una persona perd el seu contacte amb la societat pot trobar-se en una situació semblant a la del pobre Will a la película.

• Treball: Seguint amb l’anterior comentari… quan les coses van malament sempre queda una cosa: Seguir treballant. Sempre hi ha feina a fer, camins que agafar, ja siguin externs o intererns.
• Zombies: Què és un zombie? Una persona que ha perdut la seva consciència, controlada per la seva gana, pels instints més bàsics… perdent la seva humanitat. No cal recórrer a películes per veure’n, tots hem sigut zombies alguna vegada.
  
  

  Crec que, per desgràcia, el món és una situació semblant a la de ‘Soy leyenda’. La major part dels supervivents som zombies i només hi ha uns pocs ‘humans’.
  A més, a ’soy leyenda’ els zombies viuen en foscor, els toca la llum es cremen. Perquè la metàfora fos completa caldria que , després de cremar-se, sortís del seu interior l’ésser real que portem a dins.
  La bona notícia és que tots podem treballar per deixar de ser zombies. La dolenta podria ser que… si deixem de ser-ho en principi haurem d’afrontar una certa soletat.

• Relativitat: La importància de les coses és relativa. Si al teu voltant hi ha ple de gent, cada un d’ells és relativament menys important. Si al teu costat només hi ha una gossa… ella és el és important.

Valoració (7,5/10): Entretinguda, emocionant, amb detalls ben trobats, atmosfera ben treballada i bons efectes visuals.

També és veritat que hi ha algún detall que fluixeja una mica, però per mi no és un gran problema que una bona película es prengui alguna llicència perquè tot plegat quedi més bonic.

Tulku Lama Lobsang: "Cuando alguien ríe, nos abre su corazón”

Médico tibetano. Viaja por todo el mundo impartiendo sus enseñanzas de medicina, psicología y astrología, y curando con las manos y la mirada

–Cuando un paciente viene a su consulta, ¿cómo descubre cuál es su enfermedad?
–Mirando cómo se mueve, su postura, la forma de mirar. No hace falta que me hable ni me explique qué le pasa. Un doctor de medicina tibetana experimentado, solo con que el paciente se le acerque a unos 10 metros, puede saber qué dolencia sufre.

–Pero también escucha los pulsos.
–Así obtengo la información que necesito de la salud del enfermo. Con la lectura del ritmo de los pulsos se pueden diagnosticar un 95% de las enfermedades, incluso psicológicas. La información que dan es rigurosa como la de un ordenador. Pero leerlos requiere mucha experiencia.

–Y después, ¿cómo cura?
–Con las manos, la mirada, y preparados de plantas y minerales.

–Según la medicina tibetana, ¿cuál es el origen de las enfermedades?
–Nuestra ignorancia.

–Pues perdone la mía, pero, ¿qué entiende usted por ignorancia?
–No saber que no sabes. No ver con claridad. Cuando ves con claridad, no tienes que pensar. Cuando no ves claramente, pones en marcha el pensamiento. Y cuanto más pensamos, más ignorantes somos y más confusión creamos.

–¿Cómo puedo serlo menos?
–Le daré un método muy simple: practicando la compasión. Es la manera más fácil de reducir tus pensamientos. Y el amor. Si quieres a una persona de verdad, es decir, si no la quieres solo para ti, aumenta tu compasión.

–¿Qué problemas ve en Occidente?
–El miedo. El miedo es el asesino del corazón humano.

–¿Por qué?
–Porque con miedo es imposible ser feliz, y hacer felices a los otros.

–¿Cómo afrontar el miedo?
–Con aceptación. El miedo es resistencia a lo desconocido.

–Y como médico, ¿en qué parte del cuerpo ve más problemas?
–En la columna, en la parte baja de la columna: os sentáis demasiado tiempo en la misma postura. Vitalmente, tenéis demasiada rigidez.

–Tenemos muchos problemas.
–Creemos que tenemos muchos problemas, pero en realidad nuestro problema es que no los tenemos.

–¿Qué quiere decir?
–Que nos hemos acostumbrado a un nivel de necesidades básicas cubiertas, de modo que cualquier pequeña contrariedad nos parece un problema. Entonces, activamos la mente y empezamos a darle vueltas y más vueltas sin solucionarlo.

–¿Alguna recomendación?
–Si el problema tiene solución, ya no es un problema. Si no, tampoco.

–¿Y para el estrés?
–Para evitarlo, lo mejor es estar loco.

–¿…?
–Es una broma. No, no tan broma. Me refiero a ser o parecer normal por fuera, y por dentro estar loco: es la mejor manera de vivir.

–¿Qué relación tiene usted con su mente?
–Soy una persona normal, o sea que a menudo pienso. Pero tengo entrenada la mente. Eso quiere decir que no sigo a mis pensamientos. Ellos vienen, pero no afectan ni a mi mente ni a mi corazón.

–Usted se ríe a menudo.
–Cuando alguien ríe, nos abre su corazón. Si no abres tu corazón, es imposible tener sentido del humor. Cuando reímos, todo es claro. Es el lenguaje más poderoso: nos conecta a unos con otros directamente.

–También acaba de editar un cedé de mantras con una base electrónica, para el público occidental.
–La música, los mantras y la energía del cuerpo son lo mismo. Como la risa, la música es un gran canal para conectar con el otro. A través de ella, podemos abrirnos y transformarnos: así la usamos en nuestra tradición.

–¿Qué le gustaría ser de mayor?
–Me gustaría estar preparado para la muerte.

–¿Y nada más?
–El resto no importa. La muerte es lo más importante de la vida. Creo que ya estoy preparado. Pero antes de la muerte, debemos ocuparnos de la vida. Cada momento es único. Si damos sentido a nuestra vida, llegaremos a la muerte con paz interior.

–Aquí vivimos de espaldas a la muerte.
–Mantenéis la muerte en secreto. Hasta que llegará un día de vuestra vida en que ya no será un secreto: no os podréis esconder.

–Y la vida, ¿qué sentido tiene?
–La vida tiene sentido, y no. Depende de quién seas. Si realmente vives tu vida, entonces la vida tiene sentido. Todos tenemos vida, pero no todo el mundo la vive. Todos tenemos derecho a ser felices, pero tenemos que ejercer ese derecho. Si no, la vida no tiene sentido.

Entrevista publicada al periódico de Catalunya el 3-01-08

Deseo, peligro

Argument: En l’escenari de la invasió japonesa de Xina, 6 joves estudiants amb inquietuts patriòtiques passen a formar part de la resistència xinesa.

Entre ells una noia (Wong) tindrà les primeres experiències en el món de l’amor i el sexe.

Tags:

• Guerra: Ambientació perfecte en la Xina en guerra. Aquest aspecte és l’esquelet de la película i está molt ben treballat per ser l’escenari on ocorre una història entre persones.
• Exotisme: Viatji a la Xina per 6 euros (és més, viatji al passat). L’entorn cultural del país és un dels encants de la película: Costums, gestos, menjar, jocs (Mah jonh)… inclús la tendència a la occidentalització que sembla hi ha havia a la època.

• Lideratge: El líder del grup d’estudiants és el que arrossega als altres. Sense una persona amb dots de lideratge és molt difícil que una acció tant arriscada com formar part de la resistència es dugui a terme. Part positiva: mobilització del personal per aconseguir objectius. Part negativa: que aquests objectius puguin no ser el més important… sobretot si et porten a trepitjar altres éssers humans.

• Amor: Tractat de manera poc convencional. No acaba d’estar clar quina és “la parella” de la película… i juga amb els sentiments dels protagonistes sense lligar-los a una o altre persona. Els sentiments són circumstancials, malejables i independents de la relació ‘oficial’ (matrimoni, amistat, enemistat personal o política…) que es tingui amb la altra persona.
• Sexe: Lligat inevitablement als sentimets. Mostra sense complexes les relacions íntimes, cosa que enriqueix molt la película. Perquè tantes altres películes s’obstinen a privar-nos d’aquesta part de la realitat?
• Sadisme: No se sap ben bé d’on surt… potser seria algo així com que el sàdic comparteix el seu patiment amb la víctima. El especial de la película és que aquest patiment pot arribar a ser el pont d’unió entre persones… a través de la compassió (no confondre amb llàstima)?

Valoració (9/10): Cinema de la millor qualitat, tant en la història en sí com en la manera en que està portada a la pantalla. Està plena de detalls per als que s’hi vulguin fixar i no fluixeja en cap aspecte. Bé, potser sí… per als que no els agradin les películes ‘lentes’, aquesta és una d’elles. Però curiosament són aquestes películes les que, per mi, tenen més ‘chicha’.

Més a Fotogramas