Argument: En l’escenari de la invasió japonesa de Xina, 6 joves estudiants amb inquietuts patriòtiques passen a formar part de la resistència xinesa.
Entre ells una noia (Wong) tindrà les primeres experiències en el món de l’amor i el sexe.
Tags:
- Guerra: Ambientació perfecte en la Xina en guerra. Aquest aspecte és l’esquelet de la película i está molt ben treballat per ser l’escenari on ocorre una història entre persones.
- Exotisme: Viatji a la Xina per 6 euros (és més, viatji al passat). L’entorn cultural del país és un dels encants de la película: Costums, gestos, menjar, jocs (Mah jonh)… inclús la tendència a la occidentalització que sembla hi ha havia a la època.
- Lideratge: El líder del grup d’estudiants és el que arrossega als altres. Sense una persona amb dots de lideratge és molt difícil que una acció tant arriscada com formar part de la resistència es dugui a terme. Part positiva: mobilització del personal per aconseguir objectius. Part negativa: que aquests objectius puguin no ser el més important… sobretot si et porten a trepitjar altres éssers humans.
- Amor: Tractat de manera poc convencional. No acaba d’estar clar quina és “la parella” de la película… i juga amb els sentiments dels protagonistes sense lligar-los a una o altre persona. Els sentiments són circumstancials, malejables i independents de la relació ‘oficial’ (matrimoni, amistat, enemistat personal o política…) que es tingui amb la altra persona.
- Sexe: Lligat inevitablement als sentimets. Mostra sense complexes les relacions íntimes, cosa que enriqueix molt la película. Perquè tantes altres películes s’obstinen a privar-nos d’aquesta part de la realitat?
- Sadisme: No se sap ben bé d’on surt… potser seria algo així com que el sàdic comparteix el seu patiment amb la víctima. El especial de la película és que aquest patiment pot arribar a ser el pont d’unió entre persones… a través de la compassió (no confondre amb llàstima)?
Valoració (9/10): Cinema de la millor qualitat, tant en la història en sí com en la manera en que està portada a la pantalla. Està plena de detalls per als que s’hi vulguin fixar i no fluixeja en cap aspecte. Bé, potser sí… per als que no els agradin les películes ‘lentes’, aquesta és una d’elles. Però curiosament són aquestes películes les que, per mi, tenen més ‘chicha’.
