Coffee shops
Diuen que és un dels grans atractius de la ciutat i motiu pel qual molta gent hi va. El Cannabis no és algo que em cridi especialment la atenció així que… visita testimonial. Tot i això s’ha de reconèixer que hi ha un ambient peculiar.
Escales mínimes
Aquesta gent tenen una curiosa mania de fer escales super empinades… no només als edificis vells. Serà que els falta espai?
Amsterdam arena
Un camp impressionant. Gespa immaculada, graderies impecables, tot covert, últimes tecnologies a tot arreu… un dels millors camps del món.
Bicicletes i tramvies
Segurament dos dels grans responsables de la sensació de caos que em vaig endur… bicicletes sense frens sortint de tot arreu (és veritat que no tenen frens… no sé com ho fan amb els pedals), tramvies a tota pastilla per enmig de la gent… no sé com no passen més desgràcies.
Per la part positiva… doncs és emocionant. Sí, tenir la sensació que t’estàs jugant la vida té la seva emoció.
Van Gogh
El museu Van gogh… una gran experiència. Realment els quadres guanyen molt en viu i si t’expliquen una mica d’on surten. El pobre Van Gogh era un home especial, desafortunat, infravalorat i malalt… però les seves obres realment transmeten alguna cosa especial. Jo no hi entenc gens, al menys en alguns del seus quadres et quedes bocabadat.
Barri vermell
Realment xocant. El sexe és una cosa que se sol reservar per a la intimitat… i tenir un ‘mercat del sexe’ enmig de la via pública descoloca una mica. Crec que es tracta d’una barreja d’euforia i vergonya… amb certa sensació d’incredulitat.
Suposo que, junt a les bicicletes, els tramvies i els coffee shops conformen la sensació en part de llibertat i en part de perillositat que desperta Amsterdam.
