Les coses no surten com esperavem.
Per què?
Les coses no són com pensavem. Més ben dit, les coses no eren com pensavem. Tal com eren, només podien sortir d’una manera, però no hem estat capaços de preveure-la perque no sabiem com eren.
- El que pensavem saber potser no era com pensavem.
- Hi havia més coses de les que teniem en compte.
- Haurem de revisar si el nostre coneixement és cert.
- Haurem de revisar la nostra xarxa de coneixement i veure si és prou extensa, si reflexa adequadament la complexitat de la situació.
Quina és la vara de medir?
La experiència. Especialment l’error… les coses que no encaixen:
- Cal que no encaixin
- Cal ser capaç de veure-ho
- Cal acceptar-ho
Fins quan haurem d’estar corregint i ampliant?
3 possibilitats:
- Obtenir el coneixement absolut.
Aspiració aparentment bastant absurda - Deixar de passar la vara de medir.
Segurament implica una espècie d’estat vegetatiu, amb una aparent comoditat que amaga la manca de vida mental.
- Mai, mentres hi hagi canvi en l’entorn hi haurà d’haver canvi en la ment. La única ment viva és la ment flexible, adaptable… fluida.
Sembla la opció més raonable
Sembla un procés interminable… bastant agobiant… un viatge sense fi.
El viatge del coneixement és un viatge sense fi per les nostres ments.
Però nosaltres no som les nostres ments.
Nosaltres formem part del coneixement que la ment pretén capturar.
Existim abans i després de la ment.
El fluxe d’informació és interminable. No és un problema. Ningú li demana a un riu quan acabarà de fluïr. El pots veure passar, el pots seguir un temps, t’hi pots banyar, en pots beure… però no esperes seguir-lo per sempre.
