No és cap secret que el món és un lloc molt gran i variat, d’una riquesa inabastable.
Només cal mirar una persona qualsevol, tots els condicionants que la han portat a ser única, amb les seves motivacions, ilusions, pors, gustos, tendències, maneres de fer…
En una sola persona es poden trobar camins infinits, que conflueixen d’una manera única en ella.
Camins infinits, combinacions infinites, riquesa inabastable… i tot i això de vegades el món sembla tant petit.
La paraula clau és ’sembla’, som nosaltres qui tanquem les finestres, qui rebutjem la visió panoràmica, qui posem la visió de túnel.
És difícil de gestionar per la ment tanta amplitut, és més còmode fer el món petit, controlable… però llavors deixa de ser el món i passa a ser una cosa envasada, artificial, sense vida.
El món és tant gran com vulguem… el nostre interior és tant gran com vulguem… només hem d’obrir els ulls.
